La dumang bod èn 39 unfants da scoligna cun lour mussadras sa mess sen veia a tschartger igls nias da Pasca. Adegn bagn siva igls munts da strom tgi la glioir da Pasca veva pers. La veia ans ò mano a La Nars e siva se d'ena senda sur en pro da lozza. En unfant siva l'oter catta igl nia da Pasca tgi el ò sez zambergea e tgi la glioir da Pasca veva ossa amplania cun blers dultschems. Tar la marenda communabla dastgan igls unfants magler igls ovs da tschigulatta gustous. Schi quieta è ena marenda cun prest 40 unfants anc darar stada. Cuntaints e cun en vainter plagn ischans ans mess sen veia anavos an scoligna. Igls calzers vainsa stuia lascher oravant. Igls pros da lozza on laschea fastezs.
La dumang, igls 21 da mars 2024 èn 3 mats, 5 mattas, la catecheta Sibylla Demarmels e l’accumpagnedra Maria Pia Signorell partias cun taxi Jäger vers Berna. Plagn marveglias e cun spira tensiun èn las scolaras ed igls scolars sa legros sen chels dus deis. Scu amprem stava ena viseta ainten la tgesa dallas differentas religiuns a Berna segl program.Otg cuminanzas religiousas practitgeschan la convivenza sot en tetg ed igl dialog cun la publicitad. Las scolaras ed igls scolars on dastgea antrar ainten ena moschea, aint igl taimpel hinduissem, aint igl taimpel digls buddists ed ainten la baselgia digls catolics-refurmos ed antiopeans-ortodox.Sessour vainsa gia ena guida tras igl martgea vigl da Berna.Igl martgea da Berna ans ò plaschia fitg bagn. L’ora era er fitg bela, uscheia vainsa propa savia galdeir chesta guidada tras igl martge vigl da Berna.Durmia vainsa aint igl albiert per la giuvententa a Berna.Igls 22 da mars siva d’en bung ansolver ischans partias vers Sachseln per visitar la tgavorgia da frater Niclo. Chella tgavorgia è fitg impressiunonta. Siva d’aveir visito la tgesa e la tgaplotta da frater Niclo, vainsa fatg ena curta meditaziun ed ischans ans ragurdos da sia decisiun da veiver scu eremit.Sessour ischans partias vers Nossadunnang. La clostra ans ò fatg gronda impressiun cun sia immensa surfatscha e cun tants maletgs.Tot cuntaints ischans la seira turnos puspe anavos an nossa patria Surses. Chels dus deis pero, nironsa anc dei a tigneir an buna memorgia.
La biblioteca populara Savognin e scolaras e scolars dalla 2. superioura dalla scola Surses preschaintan en project communabel per la promoziun da liger. Igl project sa nomna QReading, mess ansemen digl „QR-code“ e digl pled engles per liger „reading“. Scu funcziunescha igl QReading? Las scolaras ed igls scolars tschernan en codesch dalla biblioteca. Els ligian el e produtgeschan en curt film creativ sur digl codesch. Igls films da max. 2 min. rachintan ensatge digl cuntign digl codesch u er dall‘atgna impressiun dall‘istorgia. Igls codeschs tscharnias digls giuvenils èn etichettos cun en QR-code ed èn da cattar an biblioteca. Per vurdar igl film ins dovra simplamaintg en apparat per scannar igl QR-code. Igls interessos survignan uscheia en‘ invista e mademamaintg ena recumandaziun digl codesch. Igls films dessan far gost agl contemplader da liger igl codesch tgi vign preschanto. Fegnameiras digl QReading Egna dallas fegnameiras principalas digl QReading è da lantscher discussiuns sur dalla litteratura tranter igls giuvenils ed antras chegl da sviglier igl interess e la mutivaziun da liger. Igl QReading geida agls giuvenils da tscherner en codesch tenor las sias preferientschas e dat mademamaintg ena invista ainten la gronda varietad dalla litteratura da giuvenils. Alla biblioteca dat igl project l’occasiun da sa mussar d’ena vart moderna ed innovativa, da cumbinar igl liger tradiziunal cun elemaints da medias modernas, simultan savagn nous intervigneir igls interess da liger digls noss giuvenils. Collaboraziun surregiunala Igl project è nia elaboro da bibliotecaras dallas suandontas quatter bibliotecas; Büecher-Huus Mels-Sargans-Flums, Bibliothek Niederurnen, Biblioteca Casa de Mont Laax, e Bibloteca populara Savognin. Cunchegl tgi quatter bibliotecas èn involvadas aint igl QReading, è la somma dallas producziuns er bel gronda. Uscheia èn gio ossa nia produtgias radond 55 films da 90 scolaras e scolars dalla 6. classa primara anfignen la 3. superioura. An la biblioteca populara Savognin èn actualmaintg da cattar 31 films produtgias da scolaras e scolars dallas differentas scolas. Igl project vign cuntinuo cun las scolas participadas ed uscheia dattigl adegna daple recumandaziuns da giuvenils per giuvenils ainten la nossa biblioteca. Igl QReading è en project per classas da scola. Ma i dat er la pussebladad per mintgign tgi ligia gugent e tgi recumandess gugent igl codesch da tarmetter en film alla biblioteca e las responsablas dalla biblioteca integreschan chel aint igl QReading. Igl facit dalla scola Las scolaras ed igls scolars on gia grond plascheir da pudeir liger codeschs tenor gost e da crear agens films. Igl masditg tranter liger classic e la lavour agl computer ò mutivo igls giuvenils da sa fatschentar intensivamaintg cun la litteratura tscharneida e cugls sies cuntigns. Ord vista dalla scola è igl project digl tottafatg gartagea.
La dumang digl 54avel maraton da skis engiadines ò Taxi Jäger spitgia punctualmaintg allas 06.00 las13 curaschousas scolaras e scolars e quatter persungas d’instrucziun mutivadas. Anc era l’ora quietta, ma la prognosa lascheva spitgier en'aventura. Ins era betg malcuntaint tgi la stretga digl mezmaraton era 8 kilometers pi curta, perchegl tgi igls lais dalla Nagiadegn’ota n’eran betg schalos avonda.Strousch rivos agl li da partenza improviso a Silvaplana ègl antschet a neiver. Pero la nossa detschertadad ed igl plascheir davantor n’ò chegl betg disturbo. Impressiunos digl domber da passlunghists e digl cunfar hectic avant la partenza ischans igl amprem ias ainten la tenda ans scaldar, vagn ans mido e vagn laschea sfular igls profis sen la loipa. Gio bagnspert ògl valia er per nous da metter las nossas tgossas ainten las taschas e d’ans parager per la partenza.Curt avant las 10.00, igls profis eran prest agl final, ègl sto finalmaintg er per nous schi gliunsch. Igl navem era ossa nia pi intensiv. Igl vent zuflava aint per la fatscha e la fardaglia e bletschira piztgiva ve dalla nossa detta. Siva 13 kilometers, noua tg’ins saveva betg propi schi fetscha plascheir u sch’ins duess smaladeir, on prest tot las scolaras e scolars contanschia igl final. Ena scolara leva sur mort e fegn far la cursa, ò pero stuia conceder curt avant la partenza tgi ella seia malsanga. Tot las otras scolaras e scolars èn cun en surreir e blera luschezza (schinavant tg’ins ò savia veir chegl aint igl navem) ias sur la lengia digl final.Gl’è adegna puspe impressiunont da veir scu tgi las scolaras ed igls scolars domineschan igl maraton da skis engiadines. Chest onn, cun chellas cundiziuns, è stada ena prestaziun extraordinaria. Per tscherts schizont ena veir'aventura. E sch’ins so durant igl mintgade da scola vurdar anavos sen talas aventuras communablas, alloura ins ò ensacu l’impressiun tgi tschertas tgossas geian pi lev.
Er chest onn on las scolaras ed igls scolars dalla Scola Surses fatg belas flours per calonda mars.Per far ena tala flour dovrigl en feildarom da circa 30 centimeters, palpieri da seida, en cural ed en gummi per farmar l'antiera tgossa egn ve da l'oter. Las flours da calonda mars decoreschan alloura igls tgars, igls talatgs, las brunsignas, las stgellas e las plompas da calonda mars. I dovra en tant anschign per faldar igls figls.A Bivio ègl tradiziun tgi vign er anc canto canzungs da calonda mars. Tiers tgi Maria Pia è gio divers onns pensiunada è ella stada pronta dad exercitar las canzungs cun las scolaras ed igls scolars da Bivio, Sur e digls Mulegns.Las tratgas tradiziunalas da calonda mars von da pizochels rasanos anfignen tar chicken nuggets cun pommes. Speragn tgi igls unfants vignan da scatscher igl anviern cun stgellas e plompas.
La quarta classa ò exercito ena “bodypercussion” tiers igl toc: Suite No.2 for Jazz Orchestra: VII. Waltz II da Dmitri Shostakovich. Bung divertimaint! Video
An stupenta ora suglialeiva e tgoda èn igls scolars da scoligna ed igls scolars dalla scola primara cun lour persungas d'instrucziun sa radunos siva giantar agl plaz da posta a Savognin e spitgia plagn tensiun la gugga «igls fetters Sursetters» ed igl tarmenta tgar digls dinosaurs, propa suandos da 3 veirs, veivs T-Rexs. Mintga classa ò tscharnia en motto zont interessant ed igls costums èn nias fatgs sezs: L'amprema scoligna ò gia igl tema «igl pictour» La sagonda scoligna «Zilly e Zingaro» L'amprema classa «sfunsaders» La sagonda classa «astronauts» La terza classa «igls dinosaurs» La quarta classa «pulizeia, ladras e ladrungs» La tschintgavla classa «las violas digl gôt» La seisavla classa «Panzerknackers» Accumpagneas da genitours agl til, ma er da blers aspectatours sper veia, on las scolaras ed igls scolars traverso la veia principala e rivos sur igl «punt crap» giu sen la plazza davant la biblioteca, noua tgi tots on fatg ena pôssetta. Igls fetters Sursetters on delecto cun sia musica da sturn numerous giast ed indigens. Dantant on las gruppas fatg ena polonesa tgi leva betg calar. Alloura è igl til ia anavant sper la Villa Aurora se, e scu punct final rivo sen la plazza tar la scola Grava, noua tgi è nia patto igls davos confettis. Siva en per tocs musicals da tschever on tots unfants scu finiziun digl til fatg en «clom da gruppa» e tots on alloura er dastgea gustar las buna turtas fatgas dallas mammas e digls babs digls scolars dall’amprema classa. Nous speragn tgi chella bela sonda da tschever resta a tots an buna memorgia. En cordial angraztg agls «fetters Sursetters» per la grondiousa organisaziun digl til da tschever, per sia imposanta, bela musica e per l’atmosfera nunamblidabla.
Durant las davosas emdas on igls animals nateivs accumpagnea las scolaras ed igls scolars dall'amprema classa. An stanza da scola on las scolaras ed igls scolars amprandia igls differents animals. Durant las lecziuns da nateira, umans e societad (NUS) on igls unfants pudia palpar igl peil e vaseir la differenza tranter igl peil d’anviern e chel da stad. Ena part è neida deditgeida agls fastez. Siva d’aveir amprandia e documento las infurmaziuns an stanza da scola ò gia li l’excursiun ainten la nateira. An collavuraziun cugl Parc Ela èn igls scolars e las scolaras dall'amprema classa sa mess alla tschertga digls fastez ainten la neiv. Cun ageid dalla presaveida e digl guid, Sep Antona Bergamin, on igls unfants catto divers fasez.
Siva da dus emdas vacanzas on igls unfants dall’amprema anfignen seisavla classa pudia antschever la scola cun en’emda polisportiva d'anviern. E chegl sot cundiziuns fenomenalas! Curt avant ògl anc navia pulit, las pistas eran quasi veidas - scu reservadas per las nossas scolaras e scolars - ed er sch'igl era magari freid vainsa gia mintga de bel’ora. Scu mintg’onn vignan la scolaras ed igls scolars durant dus deis accumpagneas da scolastas /scolasts da skis noua tgi vign perfecziuno e galdia igl eir cun skis ni cun essa. Las scolastas organiseschan e cuschignan dantant en bung giantar. Chest onn vainsa anc gia sustign digl noss pedel, igl profi digl grill e digl noss anteriour president digl cunsegl da scola cugl sies renumo risotto! Igls oters deis on las scolaras ed igls scolars pudia tscherner an classa tranter ena paletta d’activitads sportivas scu, eir cun gianellas, patinas, cursa lunga, trer tschoccas, scusalar, far tarmagls ainten la neiv e scliviglier segl clutger da glatsch. L’egna u l’otra activitad ò forsa duvro en po curasch e perseveranza, ma alla fegn finala vainsa tots fitto l’emda cun ena massa belas impressiuns… ed ischans persvadias tgi enqualtgi anecdota niro er agl futur rachintada cun en surreir!
An l'instrucziun dad art textil amprendan las scolaras ed igls scolars teoria e practica. Scu prelavour on las scolaras ed igls scolars dalla 2. superioura pudia cuser en utensilo or da jeans duvros e rots. A madem mument è igl tema upcycling nia discuto cunchegl tgi è er en tema impurtant ed actual aint igl noss taimp. Las scolaras ed igls scolars on er pudia discutar scu tgi jeans vigna fatgs e da noua tgi dereivan. Las scolaras ed igls scolars on pudia vurdar en film pertutgont la producziun. Igl mument èn las scolaras ed igls scolars vedlonder da crear ena tgotscha curta. Las scolaras ed igls scolars on pudia tschern igl urden, la calour ed igl moster. Durant igl process da cuser lavouran las scolaras ed igls scolars schi independentamaintg scu pussebel, installeschan las maschinas da cusar sezs etc. Igls singuls zaps da cuser èn descretgs segl moster e vignan mademmamaintg declaros dalla persunga d'instrucziun. Sen las tgotschas pon neir creos maletgs u logos cugl plotter.
Wieder einmal etwas Neues. Ein Theater. Die Schülerinnen und Schüler der 6. Primarklasse haben ein Theater vorbereitet für die Primarschule und den Kindergarten. Das Theater haben sie n 3 darstellenden Gruppen eingeteilt. Nach langem Üben und Vorbereiten, haben die Schülerinen und Schüler das Theater am 1. Dezember präsentiert. Zuerst haben die Schülerinnen und Schüler alle Klassen (ca. 115 Kinder) gemischt in 3 Gruppen eingeteilt. Gruppe Schneehase ging zur Villa Aurora, Gruppe Bär nach La Nars und Gruppe Eichhörnchen zum Lai Barnagn. Nach dem Theater sind die Schülerinnen und Schüler zurück zum Schulhausplatz und alle haben einen Grittibänz und auch Punsch bekommen. Die Schülerinnen und Schüler der 6. Primarklasse hatten das Theater schon lange vorgeplant. Geübt haben die Schülerinnen und Schüler jeden Tag und die Mützen haben sie während der technischen und textilen Gestalten-Lektionen selbst gemacht. Uns hat das sehr gefallen! Das würden die Schülerinnen und Schüler sofort wieder machen.
Gio onns s‘antopan igls unfants da scoligna cun Son Niclo, Anselm ed igls asens. Darar on igls unfants e cunzont las mussadras gia da far tants chitos, schi vignan da sfular tras la neiv. Per cletg ò la Scola Surses gia gidanters giovens e vigls tgi on fatg veia cun las gianellas e sfolas per tgi son Niclo saptga visitar er chest onn igls unfants da scoligna a crap Barnagn. Ed igls îgls glischaints demossan igl grond plascheir tgi igls unfants on gia dalla viseta da son Niclo.
Igl taimp avant Nadal è lung, zont igl spitgier. Igls deis èn pi curts e tuttegna dattigl anc bler da luvrar e d’amprender an scola. Perchegl ègl mintg’onn bel da vaseir scu tgi Nadal vign mintga de pi manevel cun en calender d’advent. E tge bel sch‘igl taimp vign scursania cun pitschnas surpresas u en bel evenimaint.Perchegl vainsa er chest onn an scola e scoligna puspe calenders d’advent, an mintga classa an en’otra furma. An scoligna pon igls unfants tadlar mintga de en’istorgetta u far differents rituals ed activitads tgi on da far cun nursas ni steilas. Er ainten scola primara ò mintga classa en calender. An differentas classas vignigl fatg da nanigns secrets, i vign schintgigia ensatge pitschen ad en conscolar u ena conscolara. Chel schintgetg so esser en regalign cumpro, ensatge fatg sez, malagea, zambergea u en bung giaveisch u cumplimaint. An otras classas dattigl mintga de ena pitschna surpresa. Ed an ena classa on igls unfants mintga de da schliier en angiavign. Cun tanta tensiun, surpresas e regaligns passa igl taimp anfignen Nadal dabot e garantia cun bleras belas emoziuns.
Igls 25 da settember ed igls 2 d'otgover ò gia li per l'amprema e per la terza superioura en cursa d'oreintaziun. Igls posts scu er las las curriedras ed igls currieders èn nias equipos cun material professiunal, igl qual è nia ampresto da „Graubünden Sport“. Gl'èn nias pichetos 11 posts a Riom. Igl sagond sivamezde ò scumanzo cun en zichel tensiun per l'amprema superioura. Las pendicularas on gia da cumbatter cun interrupziun digl current, dantant tgi las scolaras ed igls scolars tschantavan ainten las gondlas. Pero siva pacas minutas ègl alloura tuttegna ia anavant se tigl start dalla cura d'orientaziun. 12 posts èn nias pichetos, igls quals las scolaras ed igls scolars on pudia tschartger cun ageid d'ena carta. Cun grond angaschamaint e mutivaziun enigl currias a crousch ed a travers tras Tigignas. Prest tots on catto igls posts. Igl pi spert currieder on angal duvro 16.06 minutas e la pi sperta curriedra 25.50 minutas. Las persungas d'instrucziun da muvimaint e sport angraztgan pigl grond angaschamaint e sa legragn gio alla proxima cursa d'orientaziun igl 2024.
Durant las davosas emdas ischans davantos veirs astronauts! Igls noss 8 planets ans on mintg’emda tarmess ena brev giu digl univers, uscheia tgi nous vagn pudia amprender a canoscher fitg bagn els. Per tgi els ans seian en po pi manevels, igls vainsa zambergea e pandia se ainten la nossa stanza da scola. Anc bler pi bagn ans ògl plaschia da zamberger noss agens planets da fantascheia. Nous vagn zambergea teras, planets d’ava, planets da fi, planets da vulcans e planets cun scazis custevels. Naturalmaintg vainsa er anc duvro rachetas, per tgi possans er propi ans platger sen els. Tge bel fissigl, schi pudessans eneda visitar egn da chels planets.
Yuhui! Oz è in di che n’entschaiva betg las 08.00 la damaun en scola cun in rom principal, mabain: L’entira 6avla classa po ir ad in turnier da ballape a Domat/Ems. In belezza di da sulegl e massa sport ans spetga. 95 gruppas da scolar*as eran s’annunziadas a quest turnier. Arrivads a Domat, avain nus tschertgà las nossas plazzas da giugar. Plain tensiun avain nus spitgà noss emprim gieu. Ils mattatschs han giugà 10 gieus, las mattatschas 6. Nus avain dà noss meglier e sustegnà l’in l’auter. Nossa finamira era clera: Nus vulain gudagnar e vegnir victurs dad ina da nossas gruppas e viagiar cun l’entira classa al final a Basilea. Enfin il davos gieu avain nus pudì sperar. Il resultat l’auter di, n’ha betg propi plaschì a nus. Sin la hompage dal turnier avain nus vis che la 6avla classa da Surses è vegnida sin il segund plaz. Donn! Però, quest di da sport a Domat era fitg bel e speranza ans savain nus participar anc ina giada ad in tal turnier.
Nus avain fatg in viadi a Cuira en il museum da la preistorgia per guardar danunder che nus carstgauns vegnin. Nus avain gì dad ir blers onns enavos, numnadamain bun 2'500'000 onns, al cumenzament dal temp da crap. Tge interessant, nus avain fatg enconuschientscha cun l’emprim uman l’australopitecus. L’homo habilis, l’homo erectus, l’uman da Neandertal e l’homo sapiens avainsa era emprendì d’enconuscher. Legras persunas cun lur frunts radunds, grondas rosnas nas ed immensas survantscheglias. Quai è in museum spezial, igl è in museum ch’ins po tutgar en chaussas. Gea, ti has udì endretg. Mintgin da nus ha gì in cugn a pugn original dal temp paleolitic en maun. Ma era frizzas cun cuntracrutschs, arpunas, cuntels, guglias e flautas avain nus pudì tutgar. Savens eran las armas ed ils guaffens vegnids fatg da crappa ma era da lain, ossa d’animals e tgirom. Il punct culminant en il museum è stà che nus avain durant la pausa da mezdi ans pudì vestgir sco ils carstgauns dal temp da crap. Els avevan tut, chadainas dad ossa, tastgas per las dunnas or da la pel dal tais, giaccas chaudas dal pail dals lufs, chavals selvadis ed urs e perfin bellezza chapitschas da lieurs. Tge bun gust da vestgadira gia da quel temp.
Per la proxima lavour ainten l'instrucziun tecnica dovran las scolaras ed igls scolars dalla tschintgavla classa bests da plantas. Perchegl vainsa contacto igl uffezi forestal digl cumegn da Surses. Glindesde sivamezde ischans ias cun las rezgias a mang vers Davos Fallung. Vagn traverso la plazza da deponia ed anc ias en pêr meters veadaint. Las plantas tgi vagn pudia razger èn stadas signeidas cun en bindel blo. Mintgign leva razger ed uscheia vainsa ossa avonda lenna. Nous lagn construeir animals da bests per avant las nossas fanestras. Tgi so, forsa mussainsa eneda er igls animals fittos?
Tge project vi jau far? Cun questa dumonda han las scolaras ed ils scolars dal terz stgalim superiur stuì s’occupar a l’entschatta dal onn da scola 2022/2023. Ideas eran bainspert avant maun ed uschia han ils quatter giuvenils savì entschaiver cun la realisaziun dal project. Il schaner ha la lavur pratica entschet. Las/ils scolar/as han martellà, struvegià, resgià, lutegià e furà. Differents guaffens èn vegnids duvrads e differentas maschinas èn stadas en funcziun. Tschertas lavurs han funcziunà stupent. Autras betg uschia. Ins ha fatg sbagls, però da quels san ins emprender. Constataziuns e conclusiuns èn vegnidas tratgas. Tuts han sa dà fadia da survegnir in product che fa era suenter il temp da scola obligatoric plaschair. E quai è era gartegià.