Angal ordinaria è betg la nossa coreografia. Pero la musica vetiers... Ena coreografia cun bastunets tiers “Ordinary” dad Alex Warren cun la terza classa.
Durant las davosas emdas on igls unfants dalla amprema classa amprandia d’ancanoscher igls animals nateivs. Igls unfants on amprandia igls differents animals, on observo pi exact lour peil ed on exercito da distinguer e classifitgier igls differents fastez. Igl punct culminont : Scu finiziun dalla tematica vagn nous banduno la stanza da scola ed ischans ias ansemen cugl Parc Ela e cugl guardiatgatscha Sep Antona Bergamin alla tschertga da fastez ainten la nateira. Schibagn tgi vagn laschea a tgesa las gianellas e vagn gia paca neiv aint igl noss conturn da scola, vagn nous tuttegna pudia scurveir differents fastez ed amprender bler. Igl guardiatgatscha ò declaro a nous tge animals tgi èn da viadi durant igl anviern e scu tg’ins po distinguer e classifitgier igls differents fastez. Igl è sto en fitg bel, interessant ed instructiv avantmezde ainten la nateira – ena bela regurdientscha.
An nossa mensa a Savognin, noua tgi nous cuschinagn per tot igls unfants (er per la meisa da mezde a Salouf), procuragn nous mintga de pigl bagnesser da 60 anfignen 90 scolaras e scolars – dalla scoligna sur la scola primara anfignen tar la superioura. Nous cuschinagn per scolaras e scolars tgi son betg eir a tgesa da mezde u tgi lessan passantar igl giantar ansemen cun lour ameias ed ameis. Davos nous schea en onn plagn novas experientschas culinaras. Nous lagn betg simplamaintg sarveir pasts. Nous lagn sviglier e promover igl plascheir da scuvrer novs gosts e stgaffeir en li noua tg'igls unfants amprovan gugent novas speisas. Uscheia cultivagn nous er ena tradiziun culinara: tratgas scu malungs u plain in pigna pon betg mantger segl noss plan da menu, uscheia tgi chel bagn cultural resta veiv. Infurmaziuns interessantas sur dalla derivanza u preparaziun dallas victualias accumpognan igls giantars. Uscheia intermediainsa an moda simpla saveida sur digl noss nutrimaint, sainza tgi la pôssa da mezde vign disturbada – la mensa resta en li da recreaziun, noua tg’igls unfants gudognan nova forza pigl mintgade da scola. Nossa ferma colliaziun regiunala sa mossa ainten la collaboraziun strètga cugls affars locals. Nous retiragn la nossa tgern directamaintg dalla mazlareia Peduzzi a Savognin, dantant tgi la verdura staschunala e las lanteglias dereivan digl bagn puril Christen a Vazerol. Igls ovs furnescha igl bagn puril Uffer da Cunter ed igl caschiel retirainsa directamaintg dalla Nossa Caschareia a Savognin. La qualitad ota digls products sa mossa per exaimpel ainten las nossas sosas da salata fatgas sezzas. Er la sosa da tomatas tgi nous purschagn agls unfants vign fatga da tomatas frestgas. Antras la renunztga cunsciainta a substanzas additivas artifizialas savainsa porscher agls unfants en'alimentaziun sanga tgi promova la concentraziun. Chegl è en prancepi impurtant tg'ans stat fitg a cor e tgi nous ademplign mintga de cun blera premura, gronda passiun e persvasiun profonda. Nous lagn sustigneir igls unfants optimalmaintg antras victualias naturalas, uscheia tg’els pon returnar rinforzos e plagn energeia all'instrucziun. Antras las veias da furniziun curtas garantign nous betg angal products frestgs, nous prestagn er ena contribuziun ecologica impurtanta, la quala nous relaschagn alla proxima generaziun. Nous ans legragn gio fitg segl proxim onn da scola, cura tgi pudagn beneventar tot igls unfants ainten la nova mensa a Savognin e cuschinar per els cun cordialitad. Sot igl suandont link cattez en'inspiraziun per en recept simpel Kartoffeltätschli Amprue gist vusez da rasponder egna dallas nossas dumondas da quiz: Quants liters latg ins dovra per 1 kilo caschiel? A) 5 liters B) 10 liters C) 1 liter D) 100 liters
«Igl è sto fitg legher dad eir cun skis.» «Ia sung sto sen la muntogna gronda.» «Igl pi cool ègl sto da far la cursa.» «Tots on clamo: hop, hop, hop!» «Ia sung eida cun la pendiculara.» «Igl bel è sto dad eir adretgor.» «Ia vign gugent sen la muntogna.» «Giuier cugls skis è sto fitg bel.» «Ia va fatg igl pi gugent curvas.» «Igl è sto bel dad eir cun pendiculara.» «Eir sen la pista gronda è sto super.» «Eir cun skis è igl pi cool.»
L’antschatta schaner on passanto 108 unfants dalla 1. anfignen 6. classa lour deis d’anviern polisportivs dafora ainten la neiv. Malgro temperaturas fitg freidas – la dumang per part sot -10 grads – è sa musso per gronda part igl suglegl durant chell’emda. Bagn vistgias e plagn mutivaziun èn igls unfants mintga de sa mess sen veia per lour activitad.Durant quatter mez deis on tot igls unfants visito la scola da skis. An pitschnas gruppas è nia exercito, reis bler ed ampruo da sa migliurar. En unfant ò scretg cun entusiassem: «Igl eir cun skis m’ò plaschia, perchegl tgi nossa gruppa era fitg divertenta.» Oters on rapporto cun luschezza davart lour progress: «Ia va amprandia dad eir cun skis parallel.» Er la participaziun è neida apprezieida spezialmaintg: «Cool era tg’igl scolast da skis ans dumandava adegna, tge pista tgi nous lagn eir.»Durant igls ulteriours treis mez deis on igls unfants pudia tscherner – ainfer las classas – ord en program variia. A disposiziun stavan: eir cun gianellas (chegl ò stuia neir annullo causa dalla mancanza da neiv), giuier ainten la neiv, eir cun bob, eir segl glatsch, trer tschoccas e cursa lunga. Uscheia on els rimno bleras experientschas spezialas. «Nous vagn reis fitg bler chest’emda, igl highlight era eir cun bob», ò scretg en unfant; en oter ò agiunto: «Ia sung sto sursto quant cool tgi passlung è.» Er schi cursa lunga n’era betg simpel per tots – «per me erigl fitg difficil» – era igl plascheir ed amprender adegna aint igl center.Naturalmaintg ègl er do sfeidas: paca neiv, pistas glatschedas ed enqualtgi pitschna collisiun durant la schlittada. Tant pi bel tg’igl è sto cler alla fegn: «Per furtegna nign tg’è sa blesso.» Nunamblidabel è rasto igl sguard aint igl tschiel, cura tgi la 5avla classa era cun stadal ed «igls F-18 e las arblangas èn sgulos sur igl Piz Martegnas.»Igls deis polisportivs èn stos signias da muvimaint, novas experientschas e blera legreia. U scu tgi en unfant ò resumo bagn: «Igl era freid, pero er cooooo(l).» Blers sa legran gio segl onn tgi vign– igl pi gugent «cun daple neiv».
Tge dattigl pi bel antschatta december - da spitgier sen l'amprema neiv u sen Son Niclo? Pi spert passa igl taimp cun zamberger, cantar, far pups da pasta, far tarmagls ed anc bler oter. Quatter deis ògl suaro stupent ainten l'antiera Villa Aurora: Daniela e Rita on fatg cun gronds e pitschens pups da pasta! Tge buntad e tge plascheir per mintg'unfant da pudeir purtar a tgesa igl sies agen pup da pasta! Igls 5 da december erigl tots plagn tschaffen da pudeir antupar Son Niclo ora Crap Barnagn: «Stagn chiettigns e tadlagn bagn, en scalign schi cler saragn: Ossa saia tgi el vign, bagn chegl è igl sies scalign! Gling-e-ling-e-ling, ih-ah, ih-ah, noss bung Son Niclo è no, gling-e-ling-e-ling, ih-ah, ih-ah, noss bung Son Niclo è no...» Ma tadle gist vusez l'antiera canzung tgi igls unfants on canto per Son Niclo: Audio 1 Cunchegl tgi Son Niclo ò la seria er anc dad eir tras igl gôt per eir a tgesa tigls unfants, vainsa tots angraztgea ad el ed ad Anselm e giavischia a Son Niclo, tgi el vegia ena gliterna tgi sclarescha e mossa ad els la veia da notg tras igl gôt: «Sclarescha gliterna profond aint igl cor, da freid e stgiraglia less ia neir or, cunfiert e speranza ans dast cun tia gleisch, tgi te mai sa steidast fiss igl mies giaveisch. Sclarescha gliterna fò cler dapertot, cun tè sen mias veias am fermigl navot, curasch dast a me cur’ tgi tschessa la gleisch, tgi te mai sa steidast fiss igl mies giaveisch.» Cò canto digls unfants dalla scoligna per Son Niclo e per tots chels tgi dovran enpo gleisch e tgod ainten lour veta: Audio 2 Cuntaints dallas bungas tgossas e digl bel inscunter cun Son Niclo èn igls unfants turnos anavos tar la Villa Aurora cun lour mussadras. Lò on tots anc pudia galdeir la buna marenda, la bela cumpagneia, la neiv nova ed ena bela istorgia tgi Daniela ò rachinto. Scu bela conclusiun vainsa anc salto igl bel solt tgi la 6. classa veva musso agls unfants da scoligna an occasiun da lour festa d’Advent. Agiunto cattez en pêr impressiuns or da nossa scoligna e dall'antupada cun Son Niclo ed Anselm.
Nous, la 6. classa, vagn las davosas emdas preparo intensivamaintg nossa festa d'advent per l'antiera scola. Nous vagn amprandia en solt e diversas canzungs da Nadal e vagn creo ena preschentaziun da PowerPoint cun en'istorgia da Nadal. Las provas pretandevan blera concentraziun, pazienztga e collaboraziun. En'ulterioura part impurtanta dalla nossa preparaziun era en project da zamberger: An tot vainsa produtgia 144 tgapitschas da Nadal cun ena surpresa da tschigulatta, uscheia tgi tot igls unfants dalla scoligna ed igls scolars e las scolaras dalla primara on pudia piglier a tgesa ena regurdientscha dalla festa d'advent. Er schi la lavour ò duvro bler taimp, ans ò ella fatg bler plascheir e rinforzo noss spiert da cuminanza an classa. Igl de dalla festa d'advent eran nous tot agitos. Scu amprem vainsa musso allas scolaras ed igls scolars dalla primara ed agls unfants dalla scoligna igl noss solt. Siva vainsa preschento a tot igls unfants ed allas persungas d'instrucziun noss'istorgia da Nadal cun igl tgavroul Bambi e canto las canzungs tgi vagn amprandia an scola. Alla fegn ò l'antiera scoligna e scola primara salto communablamaintg tar la canzung "Snowman" igls solts tgi vagn amprandia la dumang.
Aint igl noss atelier creativ on seis unfants dalla 1. – 3. classa creo agens filmigns d’animaziun. Dall’amprem’ideia anfignen alla fegn digl film on igls/las cineastAs percurria uscheia igl antier process digl filmar. Cun ageid d’en kino da polesch è nia visualiso e declaro igl prancepi digl film da stop-motion. Ena curta invista ainten films d’animaziun on alloura do l’inspiraziun per cattar atgnas scenas da filmar. All’antschatta èn las ideias rimnadas neidas malagedas e descretgas curtamaintg. Alloura on igls unfants sa mess alla tschertga dallas requisitas basignevlas, antschet a crear/luvrar ve dallas culissas ed a planisar igls effects spezials. Igls/Las scolarAs on amprandia igl adiever dalla camera e cun gronda pazienztga filmo la sia scena maletg per maletg. Scu finiziun on els/ellas agiunto, cun ageid d’ena app, la musica, atgnas ramours ed en tetel per igl sies filmign. Cun blera fantascheia, cun anschign manual e digital e cun ena stupenta lavour da team on igls/las cineastAs creo dus filmigns da stop-motion unics!
Chest aton ò la 4. classa primara pudia passantar quatter avantmezdes aint igl liber. Igls collaboratours digl Parc Ela on preparo per nous chels avantmezdes cun quatter differents temas. Igl amprem venderde vainsa luvro tigl tema insects. All’antschatta vainsa gia en’introducziun, siva ischans ias alla tschertga d’insects. Er sch’igl era en po surtratg e pluschinava tranteraint, vainsa tuttegna tschif varsaquants insects. Igl sagond venderde vainsa amprandia a canoscher migler las seivs veivas. Igl amprem vainsa fatg en lotto cun tschartger differentas tgossas dallas tgaglias aint igl conturn. Siva vainsa anc amprandia a canoscher igls animals tgi veivan ainten las seivs veivas. Igl terz venderde ischans ias alla tschertga da reptils. Er schi vagn betg gia igl cletg da cattar ena zerp, vainsa tuttegna pudia amprender bler. Catto vainsa en amfibi, numnadamaintg en salamander. Igl davos venderde vainsa pudia eir cugls velos aint a Tinizong a far most. Siva d’aveir rimno la meila ed enqualtgi peir, vainsa taglea or dalla fretga las parts marschas. Cura tgi chella lavour è stada fittada, vainsa pudia smatger la fretga cun la torcla. Igls unfants on decoro las butteglias ed on pudia purtar a tgesa en bung most.
Treis postas ò la Scola primara Surses amplania per eir vers Beiva. L'amprema anfignen la seisavla classa on profito dalla pôssa da tgatscha ed on fatg la viandada d'aton. Arrivos a Beiva èn la 4.- 6. classa spertas sa messas sen veia vers igl cunfegn digl gôt. La strapatschas dalla veia teissa è neida remunerada cun ena vista magnifica sur las muntognas dalla Val Surses. Passos igl pitschen Lai Murter era gio da vaseir da gliunsch l'alp Natons. La fegnameira per la pôssa da mezde. Las scolaras ed igls scolars on musso cundiziun ed èn nias ad ouras a Natons. Lò spitgivan gio igls unfants dalla 1.-3. classa. Chels on pudia antschever la viandada d'aton a moda en po pi patgifica. Arrivos a Beiva è igl amprem nia conquisto la plazza da giuier. Siva d'aveir fatg ballasoua, scliviglia e saglia anse ed angiu, èn igls unfants dallas classa bassas er sa mess sen veia vers Natons. La veia igls ò mano igl amprem lung la Gelgia e siva sen la Veia Surmirana anfignen Natons. Cunchegl tgi las tgommas curtas èn filadas tot a mordio è perfign sto taimp avonda per rimnar e lascher gustar omgias ed izungs. La pôssa da mezde ò l'antiera scola primara fatg a Natons e siva on tots ansemen fatg igl davos toc dalla viandada d'aton, Natons - Plang Pitschen - Sur. I vagn bagn fatg impressiun a chellas persungas tgi vagn antupo. Daple tgi tschentadiesch persungas onigl gia da lascher sper els or sen la senda u tgi daple tgi tschentadiesch èn ias ord veia ed on fatg plaz ad els. E gio èn las treis postas puspe neidas per igls unfants a Sur. Cuntaints, pero er en po stanchels, èn tots turnos sangs e frisch a tgesa.
Durant igl rom da nateira, uman e societad ans fatschentainsa actualmaintg cugl tema bagn puril e tranter oter er cun la veia digl latg. Uscheia vainsa pudia far ena visita tar la caschareia Savognin.Gio tar l’antrada vainsa s’accurschia, cò vign luvro sober. Igl amprem vainsa gia da desinfectar igls mangs, trer en schurmetg blo sur igls noss calzers e metter ena tgapitscha da teila sur igls noss tgavels. Pir alloura vainsa pudia antrar an la caschareia – scu dretgs spezialists.Patrick, igl cascheder ans ò mano tras la caschareia ed ò musso scu tgi caschiel, mutschli, jogurt e bler daple vign produtgia. Spezialmaintg impressiunonta è stada l'igleida aint igl grond schler da caschiel – lò s’amplungan ena massa caschielas. Tscherts unfants on gio or da precauziun tignia saro igl nas cura tg’els èn antros – igl caschiel madeira betg angal, el savoira er bravamaintg. Alla fegn vainsa er pudia sager igl caschiel tgi vign fatg ainten la caschareia. Uscheia è nossa excursiun tar la caschareia betg angal stada instructiva – ella ans ò er gusto bagn.
Igls unfants sa legran mintg'onn, cura tgi schagn tgi igl pulicist vigna sen visita. Corsin Farrér fò gio blers onns l’instrucziun da traffic per nossa scoligna. Chest onn vainsa gia per l’amprema geda la part teoretica cun tot igls 35 unfants oravant, segl plaz dalla Villa Aurora. Ena gruppa da scoligna è eida cugl pulicist segl Stradung a trenar chegl tgi vevans gio exercito durant l’emda passada tar la strefla da zebra improvisada an scoligna e giun Grava : FARMAR, VURDAR, TADLAR E SCHI VIGN NIGN AUTO, TRAVERSAR …. vurdar anve, vurdar annò e gio ist chive. L'otra gruppa è stada avant giantar tigl Stradung ed on traverso la strefla da zebra varsaquantas gedas. Las mussadras on accumpagnea las dus gruppas durant tot la dumang. Igl punct culminond è anc sto da vaseir igl auto da pulizeia e tot igls regals tgi igl pulicist ò purto. Speragn tgi l’instrucziun porta fretg e tgi er igls automobilists seian pertscherts tgi unfants, tgi portan la tschinta da scoligna, èn magari spontans e sa cumbleidan er chi e lò sen veia a scoligna.
La streietta ed igl corv Abraxas eran igls noss accumpagneders durant chest onn da scola – digl amprem de da scola anfignen tigl grond final curt avant las vacanzas da stad. Igls unfants dall’amprema anfignen terza classa dalla scola primara on canto, exercito e zambergea plagn anim durant igl davos onn da scola. Digl til da tschever èn igls unfants sa transfurmos an streias e corvs cun costums tgi on zambergea durant las lecziuns dad art tecnic ed art textil. Er igl de da sport era plagn magia – en percurs striuno tgi pretandeva anschign, perseveranza ed abilitad da cooperar scu team. Igl punct culminont: igl noss musical “la streietta“ curt avant la fegn digl onn da scola. Durant bleras emdas on igls unfants exercito cun plascheir e grond angaschi. Cun îgls glischonts e plagn luschezza on els pudia preschentar igl musical. L’occurrenza davant en public numerous è sto en grond success. Igl entusiassem era grond, igl applaus lung ed igls unfants plagn legreia. En project communabel, cun bleras belas regurdientschas.
En avantmezde vagn nous disloco l'instrucziun aint igl gôt. Igls unfants na on betg angal scuvert la nateira cun tot igls senns, mabagn er sa profundos an igl tema matematic la simmetria. Cun pitschens spievels èn igls unfants sa mess alla tschertga da furmas simmetricas aint igl gôt. Sessour vainsa fatg tagls da forbesch simmetrics or da figlias tgi vagn rimno. Mintga unfant ò ultra da chegl tschartgea dus objects naturals uscheia sumigliaints scu pussebel. Chels èn alloura nias integros an en memori da simmetria per l’antiera classa. Ena bela colliaziun d'experientschas naturalas e matematica. Anavant vagn nous er amprandia d’ancanoscher enqualtgi plantas indigenas – tranter oter igl laresch, igl pegn, la tgaglia da coller ed igl ascher. Nous ans legragn da pudeir passantar bagnspert anc en’eda en de d’amprender aint igl gôt. Durant la proxima visita ans occupainsa cugls animals digl gôt. Igl avantmezde aint igl gôt è sto per igls unfants en'experientscha preziousa plagn scuvertas, muvimaint e plascheir d'amprender communablamaintg.
Plagn tensiun e marveglias ischan nous dalla 2. superioura ansemen cun nossa catecheta Sibylla Demarmels ed igl president digl cumegn baselgia evangelic da Savognin/Beiva, Helmut Andres partias la dumang bôd digls 4-12-24 cun Mountain Tours Gmbh vers Glion. Nous vevans nign’ideia, tge tgi ans spetgess chests dus deis da religiun an la clostra e tgesa d’antop se Glion. Rivos an la tgesa d’antop ans ègl spertamaintg nia partschert tgi nous amprandagn a canoscher enpo igl mintgade dallas soras da Glion. Nous vagn surtot amprandia a canoscher Sora Madlen. Ad ella vainsa dastgea tschantar dumondas e della ò rachinto avertamaintg sur digl sies veiver e sia clamada scu sora an la clostra a Glion. Chegl ans ò faszino. Tranter oter vainsa anc dastgea furmar cuppas or d’arschiglia e las arder an furn oravant. Cun ena meditation dallas perlas dalla cardientscha vainsa sen ena moda speziala amprandia tge tgi talas perlas òn per ena muntada. Nous vagn er dastgea piglier part allas vespras ed agl laudes. Chegl era a nous betg anc ancunaschaint. Sora Madlen ò anc rachinto a nous la muntada dallas figuras dalla staletta. Ena bellezza ègl sto. Scu finiziun vainsa anc scretg ena poesia sur digl tschiel. Über den Wolken tanzen sie, kunterbunt wie die Galaxie. Tote Menschen sprechen nie, doch sie fühlen die Melodie. Sie treten durch das Himmelstor und steigen zum Paradies empor. Gott, der Herrscher und Beschützer führt zum Licht, dem Seelenhüter. Frei wie unser Glaube, ist eine weisse Taube. Berühren sich Himmel und Erde, spürst du seine Stärke. Das Leben im Himmel ist schön und lang, so wie Engelsgesang.
Dispeta segl plaz da pôssa – nign problem! Las scolaras ed igls scolars dalla 1. – 3. classa primara a Salouf son ossa scu tgi els son discorrer cugl cor. An en workshop da treis parts dalla lavour sociala on els ansemen cun lour scolastas da classa amprandia giuiond dad eir anturn cun conflicts sen la stgela da pasch.Aint igl center è sto igl schinumno lungatg dalla giraffa, ena communicaziun sainza violenza tenor Marshall Rosenberg adattada per unfants. La giraffa cun igl sies grond cor ed igl sies migler amei igl louf èn davantadas figuras simbolicas per en lungatg cun attenziun e respect.Scu sa sainta ena dispeta tge dovra ia alloura atgnamaintg. Cun chellas dumondas èn s’occupos las scolars ed igls scolars an exercezis interactivs, sequenzas da teater e gis da gruppa. Els on amprandia da numnar sentimaints, da vaseir basigns e da formular supplicas an pe da far preteisas. Da cattar schliaziuns cun las qualas tots dus eran cuntaints (win-win) è sto aint igl center.La finiziun culminonta è stada en teater curt segl plaz da pôssa noua tgi las scolaras ed igls scolars on savia mussar scu tgi els son schliier conflicts sen la stgela da pasch. Sustignias èn els nias digls accumpagneders animals, dalla giraffa e digl louf (igls migler ameis), tgi on amprandia da tigneir ansemen er an situaziuns difficilas. Uscheia è la nova stgela da pasch dalla Scola Surses neida inaugurada.Igl project ò musso tgi unfants on en fegn flair per fairness e cuminanza. Cun la stgela da pasch on els survagnia en instrumaint per schliier conflicts da moda independenta e consciaints da sasez.
Segl plaz davant la Vill’Aurora ins saintigl adegna igls unfants da scoligna a cantar, ma las davosas emdas naturalmaintg canzungs da Pasca e tranter otras er la suandonta:La nateira oss renescha, prest cant’igl cucu “cucu cucu”,e la glioir da Pasc’ò prescha, la sagliotta se e giu, e giu.Ell’ò anc schi bler da far, ed igl taimp chel vo e vo,tot igls nias da ramassar, chels da Meia, Pol e Clo.Refr.: Tgi sagliotta se e giu, tgi saglotta ve e no?Chegl sarò la glioir da Pasca, Pasc’è prest puspe a cò!An scoligna vign'la e-er, a piglier igls nias da tots, da tots.Amplanescha els cun ble-er, ma allour’òll’anc nign pôss, nign pôss.Per surpresas en’experta, è la glioir gio schi da dei.Cun zuppar èll’ena sperta, e chegl sainza tg’ins la vei.Refr.: Tgi sagliotta se e giu, tgi saglotta ve e no?Chegl sarò la glioir da Pasca, Pasc’è prest puspe a cò!Ma tadle gist vusez: "La nateira oss renescha"Igls unfants òn spitgia plagn brama sen la glioir da Pasca ma els èn betg stos a «tanscher tgapelas»: els on paragea nias, zambergea gaglignas e clutschas cun pulots per decorar la scoligna e per mussar alla glioir da Pasca tgi ella seia bagnneida. Gl’è propa nia luvro cun perseveranza.Tots son tgi las gaglignas èn las miglras ameias dalla glioir da Pasca. Gievgia, igls 17 d’avregl ò Mirco Uffer fatg ena viseta agls unfants da scoligna e purto dretgas gaglignas. Ena dètga surpresa ed en veir gaudi, er schi enqual unfant ò gia enpo respect dad ellas… Angraztg fitg Mirco!E finalmaintg, mesemda igls, 23 d’avregl on igls unfants pudia tschartger igls nias.Vasond gio tar la farmada dalla posta strom giu mez vainsa dalunga ancletg tgi la glioir da Pasca era passada.Sainza perder taimp ans vainsa mess sen veia suandont igls fastezs da strom tgi la glioir veva pers sagliattond veador an direcziun da Barnagn. E capasche i vagn gia la raschung e catto igl li noua tgi la glioir veva zuppo igls nias da mintga unfant.Rivos segl li ò navot ple savia franar igls unfants: La “fevra da cattar nias” era dasdasa. “Nia, nia!!” ins santivigl da tot las varts…… ed uscheia òn tots bagnspert catto lour nias.Ena buna marenda (cun ovs e glioirs da tschigulatta) vevan ossa tots mirito!
En project da lectura spezial ò gia li ainten la biblioteca a Savognin: Las scolaras ed igls scolars dalla 2. e 5. classa primara on passanto en sivamezde communabel cugl codesch “Igl urs aint igl martgea”. La 5. classa ò ligia l’istorgia an tudestg e Rumantsch Grischun, dantant tgi la 2. classa ò preligia an rumantsch (Surmiran). Alternond on els preligia l’istorgia, èn sa sustignias viceversa ed èn s’avischinos l’egn l’oter antras la lectura. Pigls pi giovens era l’istorgia gio ancunaschainta, cunchegl tgi els vevan gio tracto igl codesch durant l’oura da lectura an scola. Uscheia on els pudia liger activamaintg e rinforzar lour tgapientscha digl lungatg. Alla fegn on igls unfants do en resung fitg positiv – igl liger communabel ò plaschia a tots fitg bagn. Chest project sustigna betg angal la cumpetenza da liger, mabagn er igl barat tranter las classas – en bel exaimpel tgi mossa scu tgi la lectura unescha.
Ansemen cun lour scolasta da classa on las scolaras ed igls scolars preparo an gruppas pitschnas en film curt tigl tema "Scu sa deportar ainten las medias socialas ed igl internet". E chegl è gio sto igl punct da partenza per en sivamezde extraordinari cun la pulizeia. Gievgia passada ò la seisavla classa primara gia l'occasiun d'amprender igl adiever sieir dallas medias digitalas, chegl graztga ad en program da prevenziun digl Sarvetsch per la prevenziun criminala dalla pulizeia cantunala. En tema central è sto igl dretg a l'agen purtret, cunzont igls prievels an connex cun KI ed igl adiever abusiv da fotografias. La pulizeia ò declaro an maniera impressiunonta quant simpel tg'è da manipular maletgs - er maletgs da profil - per intents scumandos. La clera recumandaziun è stada: Nign cargia fotografias cun fatschas visiblas ainten las medias socialas - chegl è la protecziun la pi sieira. En ulteriour tema central è sto igl cybermobbing. Las scolaras ed igls scolars èn nias a saveir scu tgi dat cybermobbing, tge consequenzas gravantas tgi po aveir e pertge tg'è impurtanta da betg vurdar davent. Igl messadi igl pi impurtant da la prevenziun: vurdar - aveir curasch - ed annunztgier igl cass, seia chegl agls genitours, alla persunga d'instrucziun da classa u alla lavour sociala. Mintgigna e mintgign tgi gida presta ena contribuziun impurtanta per en mond digital e real tg'è sieir. La fegnameira dalla pulizeia era da sensibilisar las scolaras ed igls scolars per la basa legala e mussar igl prievels tgi dat cun duvrar igl internet, las medias socialas scu er divers apps e games. Noua tgi dat nigna protecziun da datas - lò dattigl er betg ena protecziun dalla giuventetna! (exaimpel Tiktok). La pulizeia vot aveir en effect preventiv cun chel program da prevenziun ed evitar tgi giuvenils vignan an conflict sainza intenziun cun la lescha. An Svizra èn unfants gio cun 10 onns da maiorennitad penala. Ainten l'elaboraziun posterioura cun la persunga d'instrucziun da classa e la luvranta sociala èn igls temas nias profundos e reflectos communablamaintg. Igls resungs dallas scolaras e digls scolars èn stos digl tottafatg positivs. Cun talas occurrenzas contribuign nous scu scola lavour prezious per la cumpetenza da medias dallas nossas scolaras e digls noss scolars e promuvagn en adiever cunsciaint e sieir dallas medias digitalas. Ulteriouras occurrenzas da prevenziun cun il post spezialiso per la prevenziun criminala èn er neidas realisadas l'emda passada aint igl 1. anfignen 3. scalem superiour.
Las canzungs da tschever starsungan tras las giassas.Ainten la Villa savoirigl da cuschinems da tschever.Las stanzas èn decoradas cun ghirlandas e confettis, igls unfants creeschan mascras.Tots sa legran digl til da tschever a Salouf e la dumang da gievgia grassa sen igl plaz dalla Villa cun la gugga digls Fetters Sursetters.Las bungas spezialitads da tschever, fatgas dallas tattas e mammas, gostan stupent. Angraztg fitg.Igls cussedents digl Center da sanadad sa legran tgi igls unfants da scoligna vignan costumos tar els sen terrassa.Chegl è igl noss taimp da tschever ainten scoligna.
Scu mintg’onn èn igls unfants dalla scoligna er chest schaner puspe ias en’emda a scola da skis. Seis scolastas e scolasts da skis ed en scolast dad essa on accumpagnea ed instruia igls unfants. Er sch’igl è sto pulit freid glindesde dumang parevan tots da buna luna e plagn marveglias. Igls unfants on pudia passantar an gruppas pitschnas bels deis cun las scolastas ed igls scolasts da skis, on gianto communablamaintg e gievgia sivamezde on els er fatg ena cursa. La seira èn els franc turnos a tgesa en po stanchels, ma cun bleras novas experientschas ed er cun daple siertad sen la neiv.
En pitschen project dalla Biblioteca populara Savognin an collaboraziun cun la scola primara Surses. Ainten la tgesa da scola a Salouf vagn nous drizzo aint ena pitschna biblioteca pigls scolars e las scolaras dall‘ amprema anfignen terza classa primara. Chella biblioteca sa nomna BARAT DA CODESCHS e funcziuna en zichel oter tgi ena biblioteca classica. Tigl BARAT DA CODESCHS, possa piglier en codesch a tgesa e schi chel am plai, igl possa tigneir per adegna. Cunchegl tgi sa tratta d‘en barat da codeschs, vot chegl pero er deir, da purtar codeschs - tals tg’ia va gio ligia e na dovr betg ple. Chels codeschs vignan alloura mess a disposiziun agls oters unfants. Uscheia dattigl adegna puspe ena midada da codeschs e la purscheida resta interessanta e varieida. Cun ageid da chest project amprendan igls unfants er la funcziun digl barat: sch‘ ia poss tigneir en bel codesch, schi dunga per paia er en codesch anavos.
La 5avla classa da Surses ha lavurà vi dad in project pli grond. Adrian Ballat, las duas scolastas e la 5avla classa han realisà durant plirs dis in project da cor: noss tranterplaun. Naschida è l’idea gia durant far midada da stanza da scola da Barnagn a Naloz, fin zercladur. La lubientscha da pudair duvrar il tranterplaun e la conferma da la controlla da la statica èn vegnidas durant l’emprim’emda da vacanzas d’atun. Tge plaschair! Per pudair duvrar optimalmain il tranterplaun, avain nus contruì ina stgala ed ina balustrada. Il lain avain nus survegnì da geniturs e dad Adrian Ballat. L’entschatta avain nus duvrà l’idea co realisar. Nus avain fatg ponderaziun, plans, mesirà, discutà e tschertgà lain e maschinas da lavurar. Fin november eran nus alura pronts. La lavur sco tala avain nus fatg per gronda part a Naloz, en il lavuratori dad Adrian Ballat. Las ulteriuras lavurs han gì lieu directamain en stanza da scola. Durant 6 mezs dis avain nus resgià, glimà, barschunà, perfurà, collià e struvegià lain da tuttas sorts. Nossa stanza da scola ans plascha ussa anc meglier ed il dis da lavur ordvart il plan da scola usità, ans ha plaschì enorm bain. Nus avain gudagnà plaz supplementar per far lavurs da gruppa, leger, tadlar, discutar, chillar e per giudair l’in l’auter. 5avla classa cun las scolastas da classa
La quarta classa ò exercito en solt tar SayHi. SayHi è en acziun cunter mobbing. Bung divertimaint! Video
En belezza de d'aton ischan nous, las scolaras ed igls scolars dalla 5. classa ansemen cun las nossas scolastas da classa sa mess sen viadi pigl Puschlav per lung dalla lengia digl Bernina Der Tag versprach von Anfang an sonniges und mildes Herbstwetter. Unsere Fahrt führte uns entlang der wunderschönen Streckenabschnitte der Rhätischen Bahn. Einer der Höhepunkte war die Fahrt über das Landwasserviadukt. Ein weiteres Highlight war der Anblick des Morteratschgletschers, wie auch des Lago Biancos, welcher uns auf über 2000 m ü.M. mit seinem tiefen Blau begrüsste. Kurz darauf erreichten wir das Bernina Hospiz mit 2252 m ü. M., der höchste Punkt des RhB- Streckennetzes. Die langsame Fahrt der Rhätischen Bahn lud die Schülerinnen und Schüler dazu ein, die beeindruckende Natur der Region in Ruhe zu geniessen. Natürlich brauchten wir auch etwas Bewegung und so besuchten wir die Gletschermühlen in Cavaglia. Hier konnten wir die Umgebung erkunden. Die Schülerinnen und Schüler erfuhren, dass diese mächtigen Strudellöcher und glatt geschliffenen Felsen vor tausenden von Jahren durch die Kraft des Schmelzwassers und mitgerissenen Steinen der Gletscher geformt wurden. Die letzte Etappe führte uns dann nach Poschiavo. Hier konnten wir in der Herbstsonne ein Gelato geniessen und die Schäden des Hochwassers von 1987 ganz nah nacherleben. Mit vielen schönen Eindrücken und neuem Wissen über die Natur und Landschaft in unserem Kanton, kehrten wir am Abend zufrieden nach Hause zurück.
Igl noss viadi d’aton vainsa stuia decider chest’onn sen fundamaint d’ena previsiun dall’ora mecta varionta! Cun aveir navia dus deis avant segls ots, ègl sto anfignen la davosa minuta en anve ed annò. Pero chel piz neiv n’ò betg savia franar 45 unfants e 5 persungas d’instrucziun mutivadas e prontas per eir segl viadi d’aton. Nous ischan partias cun bel’ora da Savognin cun las pendicularas vers Somtgant. Gio sen veia anse vainsa via, tgi las neivlas nivan adegna pi stgeiras. Avant da neir se Somtgant ègl sto an mintga cass bung da trer aint tot chegl tg’ins veva. Giaccas, schlengias, tgapitschas, frontagls e tgi tgi veva perfign - gants! Ena beischa freida ans ò ratschet se Somtgant e bagnspert ans vainsa mess sen veia vers igl mot Laritg. Siva d’aveir galdia igl panorama cun ena fefa da neiv, ans vainsa mess egn davos l’oter sen veia angiu vers Lai Lung/Bargung. Accumpagnea ans on igls givels da chels unfants tgi èn enqualtgi geda do segl tgigl sen la veia bletscha. Risadas! Rivos a Bargung vainsa galdia la pôssa da giantar cun barsar liongias, giuier, tschantar ansemen e baitar. Mintgign ò catto cumpagneia ed alla finala vainsa anc fatg en gi communabel. Cugl vainter plagn ischans ias vers Lungatigia/Parsonz. La neiv era svaneida ed i niva adegna pi tgod. Igl pi tard tar la farmada a Lungatigia eran las giaccas tgodas puspe aint igls laschers. Enqualtgi unfant ò nizzigia la pôssa per magler anc igls rests digl dessert, oters rudlavan pi gugent anc giu digls mots… La davos'etappa ans ò alloura mano a Parsonz, noua tgi vagn perfign anc gia en zichel peda da far tarmagls sen la plazza da giuier avant tgi vagn sa partia se. Tgi è nia pacheto aint igl auto vers Salouf, tgi ò anc gia energeia dad eir a pe sur igl «Kistapass» e tgi è sto dètg cuntaint da pudeir tschantar ainten posta e sa lascher manar a tgesa! An tot cass vainsa gia en bel de plagn aventuras e scu tgi en scolar am ò raspundia sen la mia dumonda, schi vegia plaschia… « ea, dall’antschatta anfignen la fegn! » Tge ins vot daple...
Avert nov - Naloz. Chegl constat angal per part. Perchegl a Naloz von ossa a scola scolaras e scolars, las qualas ed igl quals on tattas e tats tgi eran er gio ias a scola a Naloz. La tgesa da scola da Naloz è betg ple neida duvrada scu tgesa da scola siva da chegl tgi la scola da Grava è neida biageida ed averta igl onn 1954. Ed ossa, exact settanta onns pi tard ò la tgesa da scola Naloz puspe pudia beneventar unfants. La tschintgavla e la seisavla classa dalla Scola Surses on scaso da Barnagn a Naloz. La tschintgavla classa è igl pi sensom, cò s'antupava la suprastanza digl anteriour cumegn da Savognin. La seisavla classa è aint igl plangtera, lò sa cattava anfignen alla fusiun digls differents cumegns politics, la canzleia da Savognin. Igl onn da scola 2014/2015 èn la scolas primaras digls divers consorzis nias fusiunos alla Scola Surses. Gio cun chella fusiun vevan la 5. e 6. classa nign plaz aint igl bietg a Grava ed èn uscheia nias dislocos ainten la tgesa da scola Barnagn, uriundamaintg biageida pigl scalem ot. Ed ossa, per la fasa transitorica durant igl biagier la nova tgesa da scola da Grava èn chellas dus classas scasadas aint igl bietg a Naloz. Nous ans santign bagn e cunchegl tgi chegl èn dus classas cun pacs scolars, mintgamai angal endesch, tanscha er igl plaz. La nossa gardaroba vainsa aint igl plang damez. Dus stanzas a Naloz vignan anc duvradas dalla scola da musica ed er ainten la tgesa da Naloz è igl biro digl sarvetsch tecnic digl cumegn da Surses. Digl reminent, tattas e tats tgi on marveglias scu tgi las stanzas da scola veian or ossa èn bagnnias, nous vessan plascheir.
Durant las lecziuns da nateira, uman e societad è la 3.classa primara sa faschentada en lung taimp cugl tema saurs. Las scolaras ed igls scolars on amprandia a canoscher differentas sorts da saurs, carnivors ed erbivors, saurs tgi vivevan ainten l’ava, saurs tgi sgulavan ed igls dinosaurs tgi vivevan sen tera. Per chel muteiv on las scolaras ed igls scolars lia visitar igl museum da saurs ad Aathal.Marde, igls 21 da matg èn las scolaras ed igls scolars dalla 3. classa cun lour persungas d'instrucziun partias vers Aathal. Rivos tigl museum vevan tots marveglias da vaseir ossa igls fossils an realitad e betg angal sen maletgs. Pero on els fatg scu amprem ena curta pôssa siva digl lung viadi. Ainten la sablunera on las scolaras ed igls scolars catto parts d’en fossil artifizial. Cun grond tschaffen on els lia scuvreir igl rest digl fossil. Siva la pôssa on els pudia galdeir en’ interessanta guidada tras igl museum. Els on antupo differents saurs tgi cunaschevan gio da maletgs, ma an realitad parevigl anc bler pi imposants. Er egn digls paraints descendents digl tirannosaur on els via, numnadamaintg la gagligna bagn ancunaschainta.Siva digl giantar communabel on las scolaras ed igls scolars anc gia curt taimp dad eir an pitschnas gruppas tras igl museum. Cun bunga luna e cuntaints enigl alloura turnos a tgesa.
En collavuraziun cun la lavur sociala da scola ha gì lieu ils 25 d'avrigl 2024 l'occurrenza da prevenziun tar il tema "meds narcotics" tras la Polizia chantunala dal Grischun. En ina moda e maniera impressiunanta e vesaivla ha il policist cumpetent, signur Schumacher, preschentà a las scolaras ed als scolars dal 2. stgalim superiur differentas drogas che sa chattan en chaschas da preschentaziun ermeticas. En furma da preschentaziun da powerpoint ha el era rendì attent als privels da las singulas drogas e mussà sco ch’ellas vegnan transportadas illegalmain en numerus stadis. Che la prevenziun per giuvenils è in grond giavisch tar la Polizia chantunala dal Grischun han ins sentì cleramain tar il referat engaschà da signur Schumacher. Remartgas da scolaras e scolars: Igl era fitg fascinant da vesair ils effects da las drogas sin la psica umana.2 Jau hai chattà fitg interessant, quantas drogas ch’i dat sin quest mund e quant dependent ch’ellas san far. Ed a mai hai era mussà, quant privlus che ellas san esser. Jau hai chattà interessant quantas plantaschas da drogas che i dat en la Svizra. Jau hai emprendì interessants facts sur da drogas e la toxicomania. Mai hai surstà da las infurmaziuns sco che differentas drogas san influenzar noss corp e tge che sa tut capitar. Igl è bun che nus avain prevenziun perquai che jau na vuless betg ina dependenza da questa rauba. Jau hai emprendì fitg bler quest di. Nus avain emprendì ad enconuscher meglier la droga «Marihuana», p.ex. sco ch’ella fa effect, quant ditg ed anc dapli! Igl ha fatg surstar da vesair quantas drogas ch’ i dat. In pèr èn zuppadas uschè bain ch’ins na vesa betg che quai èn drogas.
La dumang bod èn 39 unfants da scoligna cun lour mussadras sa mess sen veia a tschartger igls nias da Pasca. Adegn bagn siva igls munts da strom tgi la glioir da Pasca veva pers. La veia ans ò mano a La Nars e siva se d'ena senda sur en pro da lozza. En unfant siva l'oter catta igl nia da Pasca tgi el ò sez zambergea e tgi la glioir da Pasca veva ossa amplania cun blers dultschems. Tar la marenda communabla dastgan igls unfants magler igls ovs da tschigulatta gustous. Schi quieta è ena marenda cun prest 40 unfants anc darar stada. Cuntaints e cun en vainter plagn ischans ans mess sen veia anavos an scoligna. Igls calzers vainsa stuia lascher oravant. Igls pros da lozza on laschea fastezs.
La dumang, igls 21 da mars 2024 èn 3 mats, 5 mattas, la catecheta Sibylla Demarmels e l’accumpagnedra Maria Pia Signorell partias cun taxi Jäger vers Berna. Plagn marveglias e cun spira tensiun èn las scolaras ed igls scolars sa legros sen chels dus deis. Scu amprem stava ena viseta ainten la tgesa dallas differentas religiuns a Berna segl program.Otg cuminanzas religiousas practitgeschan la convivenza sot en tetg ed igl dialog cun la publicitad. Las scolaras ed igls scolars on dastgea antrar ainten ena moschea, aint igl taimpel hinduissem, aint igl taimpel digls buddists ed ainten la baselgia digls catolics-refurmos ed antiopeans-ortodox.Sessour vainsa gia ena guida tras igl martgea vigl da Berna.Igl martgea da Berna ans ò plaschia fitg bagn. L’ora era er fitg bela, uscheia vainsa propa savia galdeir chesta guidada tras igl martge vigl da Berna.Durmia vainsa aint igl albiert per la giuvententa a Berna.Igls 22 da mars siva d’en bung ansolver ischans partias vers Sachseln per visitar la tgavorgia da frater Niclo. Chella tgavorgia è fitg impressiunonta. Siva d’aveir visito la tgesa e la tgaplotta da frater Niclo, vainsa fatg ena curta meditaziun ed ischans ans ragurdos da sia decisiun da veiver scu eremit.Sessour ischans partias vers Nossadunnang. La clostra ans ò fatg gronda impressiun cun sia immensa surfatscha e cun tants maletgs.Tot cuntaints ischans la seira turnos puspe anavos an nossa patria Surses. Chels dus deis pero, nironsa anc dei a tigneir an buna memorgia.
La biblioteca populara Savognin e scolaras e scolars dalla 2. superioura dalla scola Surses preschaintan en project communabel per la promoziun da liger. Igl project sa nomna QReading, mess ansemen digl „QR-code“ e digl pled engles per liger „reading“. Scu funcziunescha igl QReading? Las scolaras ed igls scolars tschernan en codesch dalla biblioteca. Els ligian el e produtgeschan en curt film creativ sur digl codesch. Igls films da max. 2 min. rachintan ensatge digl cuntign digl codesch u er dall‘atgna impressiun dall‘istorgia. Igls codeschs tscharnias digls giuvenils èn etichettos cun en QR-code ed èn da cattar an biblioteca. Per vurdar igl film ins dovra simplamaintg en apparat per scannar igl QR-code. Igls interessos survignan uscheia en‘ invista e mademamaintg ena recumandaziun digl codesch. Igls films dessan far gost agl contemplader da liger igl codesch tgi vign preschanto. Fegnameiras digl QReading Egna dallas fegnameiras principalas digl QReading è da lantscher discussiuns sur dalla litteratura tranter igls giuvenils ed antras chegl da sviglier igl interess e la mutivaziun da liger. Igl QReading geida agls giuvenils da tscherner en codesch tenor las sias preferientschas e dat mademamaintg ena invista ainten la gronda varietad dalla litteratura da giuvenils. Alla biblioteca dat igl project l’occasiun da sa mussar d’ena vart moderna ed innovativa, da cumbinar igl liger tradiziunal cun elemaints da medias modernas, simultan savagn nous intervigneir igls interess da liger digls noss giuvenils. Collaboraziun surregiunala Igl project è nia elaboro da bibliotecaras dallas suandontas quatter bibliotecas; Büecher-Huus Mels-Sargans-Flums, Bibliothek Niederurnen, Biblioteca Casa de Mont Laax, e Bibloteca populara Savognin. Cunchegl tgi quatter bibliotecas èn involvadas aint igl QReading, è la somma dallas producziuns er bel gronda. Uscheia èn gio ossa nia produtgias radond 55 films da 90 scolaras e scolars dalla 6. classa primara anfignen la 3. superioura. An la biblioteca populara Savognin èn actualmaintg da cattar 31 films produtgias da scolaras e scolars dallas differentas scolas. Igl project vign cuntinuo cun las scolas participadas ed uscheia dattigl adegna daple recumandaziuns da giuvenils per giuvenils ainten la nossa biblioteca. Igl QReading è en project per classas da scola. Ma i dat er la pussebladad per mintgign tgi ligia gugent e tgi recumandess gugent igl codesch da tarmetter en film alla biblioteca e las responsablas dalla biblioteca integreschan chel aint igl QReading. Igl facit dalla scola Las scolaras ed igls scolars on gia grond plascheir da pudeir liger codeschs tenor gost e da crear agens films. Igl masditg tranter liger classic e la lavour agl computer ò mutivo igls giuvenils da sa fatschentar intensivamaintg cun la litteratura tscharneida e cugls sies cuntigns. Ord vista dalla scola è igl project digl tottafatg gartagea.
La dumang digl 54avel maraton da skis engiadines ò Taxi Jäger spitgia punctualmaintg allas 06.00 las13 curaschousas scolaras e scolars e quatter persungas d’instrucziun mutivadas. Anc era l’ora quietta, ma la prognosa lascheva spitgier en'aventura. Ins era betg malcuntaint tgi la stretga digl mezmaraton era 8 kilometers pi curta, perchegl tgi igls lais dalla Nagiadegn’ota n’eran betg schalos avonda.Strousch rivos agl li da partenza improviso a Silvaplana ègl antschet a neiver. Pero la nossa detschertadad ed igl plascheir davantor n’ò chegl betg disturbo. Impressiunos digl domber da passlunghists e digl cunfar hectic avant la partenza ischans igl amprem ias ainten la tenda ans scaldar, vagn ans mido e vagn laschea sfular igls profis sen la loipa. Gio bagnspert ògl valia er per nous da metter las nossas tgossas ainten las taschas e d’ans parager per la partenza.Curt avant las 10.00, igls profis eran prest agl final, ègl sto finalmaintg er per nous schi gliunsch. Igl navem era ossa nia pi intensiv. Igl vent zuflava aint per la fatscha e la fardaglia e bletschira piztgiva ve dalla nossa detta. Siva 13 kilometers, noua tg’ins saveva betg propi schi fetscha plascheir u sch’ins duess smaladeir, on prest tot las scolaras e scolars contanschia igl final. Ena scolara leva sur mort e fegn far la cursa, ò pero stuia conceder curt avant la partenza tgi ella seia malsanga. Tot las otras scolaras e scolars èn cun en surreir e blera luschezza (schinavant tg’ins ò savia veir chegl aint igl navem) ias sur la lengia digl final.Gl’è adegna puspe impressiunont da veir scu tgi las scolaras ed igls scolars domineschan igl maraton da skis engiadines. Chest onn, cun chellas cundiziuns, è stada ena prestaziun extraordinaria. Per tscherts schizont ena veir'aventura. E sch’ins so durant igl mintgade da scola vurdar anavos sen talas aventuras communablas, alloura ins ò ensacu l’impressiun tgi tschertas tgossas geian pi lev.
Er chest onn on las scolaras ed igls scolars dalla Scola Surses fatg belas flours per calonda mars.Per far ena tala flour dovrigl en feildarom da circa 30 centimeters, palpieri da seida, en cural ed en gummi per farmar l'antiera tgossa egn ve da l'oter. Las flours da calonda mars decoreschan alloura igls tgars, igls talatgs, las brunsignas, las stgellas e las plompas da calonda mars. I dovra en tant anschign per faldar igls figls.A Bivio ègl tradiziun tgi vign er anc canto canzungs da calonda mars. Tiers tgi Maria Pia è gio divers onns pensiunada è ella stada pronta dad exercitar las canzungs cun las scolaras ed igls scolars da Bivio, Sur e digls Mulegns.Las tratgas tradiziunalas da calonda mars von da pizochels rasanos anfignen tar chicken nuggets cun pommes. Speragn tgi igls unfants vignan da scatscher igl anviern cun stgellas e plompas.
La quarta classa ò exercito ena “bodypercussion” tiers igl toc: Suite No.2 for Jazz Orchestra: VII. Waltz II da Dmitri Shostakovich. Bung divertimaint! Video
Durant las davosas emdas on igls animals nateivs accumpagnea las scolaras ed igls scolars dall'amprema classa. An stanza da scola on las scolaras ed igls scolars amprandia igls differents animals. Durant las lecziuns da nateira, umans e societad (NUS) on igls unfants pudia palpar igl peil e vaseir la differenza tranter igl peil d’anviern e chel da stad. Ena part è neida deditgeida agls fastez. Siva d’aveir amprandia e documento las infurmaziuns an stanza da scola ò gia li l’excursiun ainten la nateira. An collavuraziun cugl Parc Ela èn igls scolars e las scolaras dall'amprema classa sa mess alla tschertga digls fastez ainten la neiv. Cun ageid dalla presaveida e digl guid, Sep Antona Bergamin, on igls unfants catto divers fasez.
An stupenta ora suglialeiva e tgoda èn igls scolars da scoligna ed igls scolars dalla scola primara cun lour persungas d'instrucziun sa radunos siva giantar agl plaz da posta a Savognin e spitgia plagn tensiun la gugga «igls fetters Sursetters» ed igl tarmenta tgar digls dinosaurs, propa suandos da 3 veirs, veivs T-Rexs. Mintga classa ò tscharnia en motto zont interessant ed igls costums èn nias fatgs sezs: L'amprema scoligna ò gia igl tema «igl pictour» La sagonda scoligna «Zilly e Zingaro» L'amprema classa «sfunsaders» La sagonda classa «astronauts» La terza classa «igls dinosaurs» La quarta classa «pulizeia, ladras e ladrungs» La tschintgavla classa «las violas digl gôt» La seisavla classa «Panzerknackers» Accumpagneas da genitours agl til, ma er da blers aspectatours sper veia, on las scolaras ed igls scolars traverso la veia principala e rivos sur igl «punt crap» giu sen la plazza davant la biblioteca, noua tgi tots on fatg ena pôssetta. Igls fetters Sursetters on delecto cun sia musica da sturn numerous giast ed indigens. Dantant on las gruppas fatg ena polonesa tgi leva betg calar. Alloura è igl til ia anavant sper la Villa Aurora se, e scu punct final rivo sen la plazza tar la scola Grava, noua tgi è nia patto igls davos confettis. Siva en per tocs musicals da tschever on tots unfants scu finiziun digl til fatg en «clom da gruppa» e tots on alloura er dastgea gustar las buna turtas fatgas dallas mammas e digls babs digls scolars dall’amprema classa. Nous speragn tgi chella bela sonda da tschever resta a tots an buna memorgia. En cordial angraztg agls «fetters Sursetters» per la grondiousa organisaziun digl til da tschever, per sia imposanta, bela musica e per l’atmosfera nunamblidabla.
Siva da dus emdas vacanzas on igls unfants dall’amprema anfignen seisavla classa pudia antschever la scola cun en’emda polisportiva d'anviern. E chegl sot cundiziuns fenomenalas! Curt avant ògl anc navia pulit, las pistas eran quasi veidas - scu reservadas per las nossas scolaras e scolars - ed er sch'igl era magari freid vainsa gia mintga de bel’ora. Scu mintg’onn vignan la scolaras ed igls scolars durant dus deis accumpagneas da scolastas /scolasts da skis noua tgi vign perfecziuno e galdia igl eir cun skis ni cun essa. Las scolastas organiseschan e cuschignan dantant en bung giantar. Chest onn vainsa anc gia sustign digl noss pedel, igl profi digl grill e digl noss anteriour president digl cunsegl da scola cugl sies renumo risotto! Igls oters deis on las scolaras ed igls scolars pudia tscherner an classa tranter ena paletta d’activitads sportivas scu, eir cun gianellas, patinas, cursa lunga, trer tschoccas, scusalar, far tarmagls ainten la neiv e scliviglier segl clutger da glatsch. L’egna u l’otra activitad ò forsa duvro en po curasch e perseveranza, ma alla fegn finala vainsa tots fitto l’emda cun ena massa belas impressiuns… ed ischans persvadias tgi enqualtgi anecdota niro er agl futur rachintada cun en surreir!
An l'instrucziun dad art textil amprendan las scolaras ed igls scolars teoria e practica. Scu prelavour on las scolaras ed igls scolars dalla 2. superioura pudia cuser en utensilo or da jeans duvros e rots. A madem mument è igl tema upcycling nia discuto cunchegl tgi è er en tema impurtant ed actual aint igl noss taimp. Las scolaras ed igls scolars on er pudia discutar scu tgi jeans vigna fatgs e da noua tgi dereivan. Las scolaras ed igls scolars on pudia vurdar en film pertutgont la producziun. Igl mument èn las scolaras ed igls scolars vedlonder da crear ena tgotscha curta. Las scolaras ed igls scolars on pudia tschern igl urden, la calour ed igl moster. Durant igl process da cuser lavouran las scolaras ed igls scolars schi independentamaintg scu pussebel, installeschan las maschinas da cusar sezs etc. Igls singuls zaps da cuser èn descretgs segl moster e vignan mademmamaintg declaros dalla persunga d'instrucziun. Sen las tgotschas pon neir creos maletgs u logos cugl plotter.
Wieder einmal etwas Neues. Ein Theater. Die Schülerinnen und Schüler der 6. Primarklasse haben ein Theater vorbereitet für die Primarschule und den Kindergarten. Das Theater haben sie n 3 darstellenden Gruppen eingeteilt. Nach langem Üben und Vorbereiten, haben die Schülerinen und Schüler das Theater am 1. Dezember präsentiert. Zuerst haben die Schülerinnen und Schüler alle Klassen (ca. 115 Kinder) gemischt in 3 Gruppen eingeteilt. Gruppe Schneehase ging zur Villa Aurora, Gruppe Bär nach La Nars und Gruppe Eichhörnchen zum Lai Barnagn. Nach dem Theater sind die Schülerinnen und Schüler zurück zum Schulhausplatz und alle haben einen Grittibänz und auch Punsch bekommen. Die Schülerinnen und Schüler der 6. Primarklasse hatten das Theater schon lange vorgeplant. Geübt haben die Schülerinnen und Schüler jeden Tag und die Mützen haben sie während der technischen und textilen Gestalten-Lektionen selbst gemacht. Uns hat das sehr gefallen! Das würden die Schülerinnen und Schüler sofort wieder machen.
Gio onns s‘antopan igls unfants da scoligna cun Son Niclo, Anselm ed igls asens. Darar on igls unfants e cunzont las mussadras gia da far tants chitos, schi vignan da sfular tras la neiv. Per cletg ò la Scola Surses gia gidanters giovens e vigls tgi on fatg veia cun las gianellas e sfolas per tgi son Niclo saptga visitar er chest onn igls unfants da scoligna a crap Barnagn. Ed igls îgls glischaints demossan igl grond plascheir tgi igls unfants on gia dalla viseta da son Niclo.
Igl taimp avant Nadal è lung, zont igl spitgier. Igls deis èn pi curts e tuttegna dattigl anc bler da luvrar e d’amprender an scola. Perchegl ègl mintg’onn bel da vaseir scu tgi Nadal vign mintga de pi manevel cun en calender d’advent. E tge bel sch‘igl taimp vign scursania cun pitschnas surpresas u en bel evenimaint.Perchegl vainsa er chest onn an scola e scoligna puspe calenders d’advent, an mintga classa an en’otra furma. An scoligna pon igls unfants tadlar mintga de en’istorgetta u far differents rituals ed activitads tgi on da far cun nursas ni steilas. Er ainten scola primara ò mintga classa en calender. An differentas classas vignigl fatg da nanigns secrets, i vign schintgigia ensatge pitschen ad en conscolar u ena conscolara. Chel schintgetg so esser en regalign cumpro, ensatge fatg sez, malagea, zambergea u en bung giaveisch u cumplimaint. An otras classas dattigl mintga de ena pitschna surpresa. Ed an ena classa on igls unfants mintga de da schliier en angiavign. Cun tanta tensiun, surpresas e regaligns passa igl taimp anfignen Nadal dabot e garantia cun bleras belas emoziuns.
Igls 25 da settember ed igls 2 d'otgover ò gia li per l'amprema e per la terza superioura en cursa d'oreintaziun. Igls posts scu er las las curriedras ed igls currieders èn nias equipos cun material professiunal, igl qual è nia ampresto da „Graubünden Sport“. Gl'èn nias pichetos 11 posts a Riom. Igl sagond sivamezde ò scumanzo cun en zichel tensiun per l'amprema superioura. Las pendicularas on gia da cumbatter cun interrupziun digl current, dantant tgi las scolaras ed igls scolars tschantavan ainten las gondlas. Pero siva pacas minutas ègl alloura tuttegna ia anavant se tigl start dalla cura d'orientaziun. 12 posts èn nias pichetos, igls quals las scolaras ed igls scolars on pudia tschartger cun ageid d'ena carta. Cun grond angaschamaint e mutivaziun enigl currias a crousch ed a travers tras Tigignas. Prest tots on catto igls posts. Igl pi spert currieder on angal duvro 16.06 minutas e la pi sperta curriedra 25.50 minutas. Las persungas d'instrucziun da muvimaint e sport angraztgan pigl grond angaschamaint e sa legragn gio alla proxima cursa d'orientaziun igl 2024.
Durant las davosas emdas ischans davantos veirs astronauts! Igls noss 8 planets ans on mintg’emda tarmess ena brev giu digl univers, uscheia tgi nous vagn pudia amprender a canoscher fitg bagn els. Per tgi els ans seian en po pi manevels, igls vainsa zambergea e pandia se ainten la nossa stanza da scola. Anc bler pi bagn ans ògl plaschia da zamberger noss agens planets da fantascheia. Nous vagn zambergea teras, planets d’ava, planets da fi, planets da vulcans e planets cun scazis custevels. Naturalmaintg vainsa er anc duvro rachetas, per tgi possans er propi ans platger sen els. Tge bel fissigl, schi pudessans eneda visitar egn da chels planets.
Yuhui! Oz è in di che n’entschaiva betg las 08.00 la damaun en scola cun in rom principal, mabain: L’entira 6avla classa po ir ad in turnier da ballape a Domat/Ems. In belezza di da sulegl e massa sport ans spetga. 95 gruppas da scolar*as eran s’annunziadas a quest turnier. Arrivads a Domat, avain nus tschertgà las nossas plazzas da giugar. Plain tensiun avain nus spitgà noss emprim gieu. Ils mattatschs han giugà 10 gieus, las mattatschas 6. Nus avain dà noss meglier e sustegnà l’in l’auter. Nossa finamira era clera: Nus vulain gudagnar e vegnir victurs dad ina da nossas gruppas e viagiar cun l’entira classa al final a Basilea. Enfin il davos gieu avain nus pudì sperar. Il resultat l’auter di, n’ha betg propi plaschì a nus. Sin la hompage dal turnier avain nus vis che la 6avla classa da Surses è vegnida sin il segund plaz. Donn! Però, quest di da sport a Domat era fitg bel e speranza ans savain nus participar anc ina giada ad in tal turnier.
Nus avain fatg in viadi a Cuira en il museum da la preistorgia per guardar danunder che nus carstgauns vegnin. Nus avain gì dad ir blers onns enavos, numnadamain bun 2'500'000 onns, al cumenzament dal temp da crap. Tge interessant, nus avain fatg enconuschientscha cun l’emprim uman l’australopitecus. L’homo habilis, l’homo erectus, l’uman da Neandertal e l’homo sapiens avainsa era emprendì d’enconuscher. Legras persunas cun lur frunts radunds, grondas rosnas nas ed immensas survantscheglias. Quai è in museum spezial, igl è in museum ch’ins po tutgar en chaussas. Gea, ti has udì endretg. Mintgin da nus ha gì in cugn a pugn original dal temp paleolitic en maun. Ma era frizzas cun cuntracrutschs, arpunas, cuntels, guglias e flautas avain nus pudì tutgar. Savens eran las armas ed ils guaffens vegnids fatg da crappa ma era da lain, ossa d’animals e tgirom. Il punct culminant en il museum è stà che nus avain durant la pausa da mezdi ans pudì vestgir sco ils carstgauns dal temp da crap. Els avevan tut, chadainas dad ossa, tastgas per las dunnas or da la pel dal tais, giaccas chaudas dal pail dals lufs, chavals selvadis ed urs e perfin bellezza chapitschas da lieurs. Tge bun gust da vestgadira gia da quel temp.
Per la proxima lavour ainten l'instrucziun tecnica dovran las scolaras ed igls scolars dalla tschintgavla classa bests da plantas. Perchegl vainsa contacto igl uffezi forestal digl cumegn da Surses. Glindesde sivamezde ischans ias cun las rezgias a mang vers Davos Fallung. Vagn traverso la plazza da deponia ed anc ias en pêr meters veadaint. Las plantas tgi vagn pudia razger èn stadas signeidas cun en bindel blo. Mintgign leva razger ed uscheia vainsa ossa avonda lenna. Nous lagn construeir animals da bests per avant las nossas fanestras. Tgi so, forsa mussainsa eneda er igls animals fittos?
Tge project vi jau far? Cun questa dumonda han las scolaras ed ils scolars dal terz stgalim superiur stuì s’occupar a l’entschatta dal onn da scola 2022/2023. Ideas eran bainspert avant maun ed uschia han ils quatter giuvenils savì entschaiver cun la realisaziun dal project. Il schaner ha la lavur pratica entschet. Las/ils scolar/as han martellà, struvegià, resgià, lutegià e furà. Differents guaffens èn vegnids duvrads e differentas maschinas èn stadas en funcziun. Tschertas lavurs han funcziunà stupent. Autras betg uschia. Ins ha fatg sbagls, però da quels san ins emprender. Constataziuns e conclusiuns èn vegnidas tratgas. Tuts han sa dà fadia da survegnir in product che fa era suenter il temp da scola obligatoric plaschair. E quai è era gartegià.