Diese Seite verwendet Cookies. Erfahren Sie in unserer Datenschutzerklärung mehr darüber, wie wir Cookies einsetzen und wie Sie Ihre Einstellungen ändern können.

Til da tschever 2024 a Savognin

An stupenta ora suglialeiva e tgoda èn igls scolars da scoligna ed igls scolars dalla scola primara cun lour persungas d'instrucziun sa radunos siva giantar agl plaz da posta a Savognin e spitgia plagn tensiun la gugga «igls fetters Sursetters» ed igl tarmenta tgar digls dinosaurs, propa suandos da 3 veirs, veivs T-Rexs.

Mintga classa ò tscharnia en motto zont interessant ed igls costums èn nias fatgs sezs:

L'amprema scoligna ò gia igl tema «igl pictour»
La sagonda scoligna «Zilly e Zingaro»
L'amprema classa «sfunsaders»
La sagonda classa «astronauts»
La terza classa «igls dinosaurs»
La quarta classa «pulizeia, ladras e ladrungs»
La tschintgavla classa «las violas digl gôt»
La seisavla classa «Panzerknackers»

Accumpagneas da genitours agl til, ma er da blers aspectatours sper veia, on las scolaras ed igls scolars traverso la veia principala e rivos sur igl «punt crap» giu sen la plazza davant la biblioteca, noua tgi tots on fatg ena pôssetta. Igls fetters Sursetters on delecto cun sia musica da sturn numerous giast ed indigens. Dantant on las gruppas fatg ena polonesa tgi leva betg calar. Alloura è igl til ia anavant sper la Villa Aurora se, e scu punct final rivo sen la plazza tar la scola Grava, noua tgi è nia patto igls davos confettis. Siva en per tocs musicals da tschever on tots unfants scu finiziun digl til fatg en «clom da gruppa» e tots on alloura er dastgea gustar las buna turtas fatgas dallas mammas e digls babs digls scolars dall’amprema classa.

Nous speragn tgi chella bela sonda da tschever resta a tots an buna memorgia.

En cordial angraztg agls «fetters Sursetters» per la grondiousa organisaziun digl til da tschever, per sia imposanta, bela musica e per l’atmosfera nunamblidabla.

Animals nateivs – excursiun cugl Parc Ela

Durant las davosas emdas on igls animals nateivs accumpagnea las scolaras ed igls scolars dall'amprema classa. An stanza da scola on las scolaras ed igls scolars amprandia igls differents animals. Durant las lecziuns da nateira, umans e societad (NUS) on igls unfants pudia palpar igl peil e vaseir la differenza tranter igl peil d’anviern e chel da stad. Ena part è neida deditgeida agls fastez. Siva d’aveir amprandia e documento las infurmaziuns an stanza da scola ò gia li l’excursiun ainten la nateira.

An collavuraziun cugl Parc Ela èn igls scolars e las scolaras dall'amprema classa sa mess alla tschertga digls fastez ainten la neiv.  Cun ageid dalla presaveida e digl guid, Sep Antona Bergamin, on igls unfants catto divers fasez.

Emda d'anviern polisportiva

Siva da dus emdas vacanzas on igls unfants dall’amprema anfignen seisavla classa pudia antschever la scola cun en’emda polisportiva d'anviern. E chegl sot cundiziuns fenomenalas! Curt avant ògl anc navia pulit, las pistas eran quasi veidas - scu reservadas per las nossas scolaras e scolars - ed er sch'igl era magari freid vainsa gia mintga de bel’ora.

Scu mintg’onn vignan la scolaras ed igls scolars durant dus deis accumpagneas da scolastas /scolasts da skis noua tgi vign perfecziuno e galdia igl eir cun skis ni cun essa. Las scolastas organiseschan e cuschignan dantant en bung giantar. Chest onn vainsa anc gia sustign digl noss pedel, igl profi digl grill e digl noss anteriour president digl cunsegl da scola cugl sies renumo risotto!

Igls oters deis on las scolaras ed igls scolars pudia tscherner an classa tranter ena paletta d’activitads sportivas scu, eir cun gianellas, patinas, cursa lunga, trer tschoccas, scusalar, far tarmagls ainten la neiv e scliviglier segl clutger da glatsch. L’egna u l’otra activitad ò forsa duvro en po curasch e perseveranza, ma alla fegn finala vainsa tots fitto l’emda cun ena massa belas impressiuns… ed ischans persvadias tgi enqualtgi anecdota niro er agl futur rachintada cun en surreir!

Invista aint igl art textil

An l'instrucziun dad art textil amprendan las scolaras ed igls scolars teoria e practica. Scu prelavour on las scolaras ed igls scolars dalla 2. superioura pudia cuser en utensilo or da jeans duvros e rots. A madem mument è igl tema upcycling nia discuto cunchegl tgi è er en tema impurtant  ed actual aint igl noss taimp. Las scolaras ed igls scolars on er pudia discutar scu tgi jeans vigna fatgs e da noua tgi dereivan. Las scolaras ed igls scolars on pudia vurdar en film pertutgont la producziun. Igl mument èn las scolaras ed igls scolars vedlonder da crear ena tgotscha curta. Las scolaras ed igls scolars on pudia tschern igl urden, la calour ed igl moster. Durant igl process da cuser lavouran las scolaras ed igls scolars schi independentamaintg scu  pussebel, installeschan las maschinas da cusar sezs etc. Igls singuls zaps da cuser èn descretgs segl moster e vignan mademmamaintg declaros dalla persunga d'instrucziun. Sen las tgotschas pon neir creos maletgs u logos cugl plotter. 

Festa d'advent - ta desda ursign, igl è Nadal!

Wieder einmal etwas Neues. Ein Theater. Die Schülerinnen und Schüler der 6. Primarklasse haben ein Theater vorbereitet für die Primarschule und den Kindergarten. Das Theater haben sie n 3 darstellenden Gruppen eingeteilt. Nach langem Üben und Vorbereiten, haben die Schülerinen und Schüler das Theater am 1. Dezember präsentiert.

Zuerst haben die Schülerinnen und Schüler alle Klassen (ca. 115 Kinder) gemischt in 3 Gruppen eingeteilt. Gruppe Schneehase ging zur Villa Aurora, Gruppe Bär nach La Nars und Gruppe Eichhörnchen zum Lai Barnagn.

Nach dem Theater sind die Schülerinnen und Schüler zurück zum Schulhausplatz und alle haben einen Grittibänz und auch Punsch bekommen.

Die Schülerinnen und Schüler der 6. Primarklasse hatten das Theater schon lange vorgeplant. Geübt haben die Schülerinnen und Schüler jeden Tag und die Mützen haben sie während der technischen und textilen Gestalten-Lektionen selbst gemacht. Uns hat das sehr gefallen! Das würden die Schülerinnen und Schüler sofort wieder machen.

Son Niclo

Gio onns s‘antopan igls unfants da scoligna cun Son Niclo, Anselm ed igls asens. Darar on igls unfants e cunzont las mussadras gia da far tants chitos, schi vignan da sfular tras la neiv.
Per cletg ò la Scola Surses gia gidanters giovens e vigls tgi on fatg veia cun las gianellas e sfolas per tgi son Niclo saptga visitar er chest onn igls unfants da scoligna a crap Barnagn. Ed igls îgls glischaints demossan igl grond plascheir tgi igls unfants on gia dalla viseta da son Niclo. 
 

Calenders d'advent

Igl taimp avant Nadal è lung, zont igl spitgier. Igls deis èn pi curts e tuttegna dattigl anc bler da luvrar e d’amprender an scola. Perchegl ègl mintg’onn bel da vaseir scu tgi Nadal vign mintga de pi manevel cun en calender d’advent. E tge bel sch‘igl taimp vign scursania cun pitschnas surpresas u en bel evenimaint.

Perchegl vainsa er chest onn an scola e scoligna puspe calenders d’advent, an mintga classa an en’otra furma. An scoligna pon igls unfants  tadlar mintga de en’istorgetta u far differents rituals ed activitads tgi on da far cun nursas ni steilas. Er ainten scola primara ò mintga classa en calender. An differentas classas vignigl fatg da nanigns secrets, i vign schintgigia ensatge pitschen ad en conscolar u ena conscolara. Chel schintgetg so esser en regalign cumpro, ensatge fatg sez, malagea, zambergea u en bung giaveisch u cumplimaint. An otras classas dattigl mintga de ena pitschna surpresa. Ed an ena classa on igls unfants mintga de da schliier en angiavign. Cun tanta tensiun, surpresas e regaligns passa igl taimp anfignen Nadal dabot e garantia cun bleras belas emoziuns.

Impressiuns dall'instrucziun da cuschinar

Sport e muvimaint eneda oter

Igls 25 da settember ed igls 2 d'otgover ò gia li per l'amprema e per la terza superioura en cursa d'oreintaziun.   Igls posts scu er las las curriedras ed igls currieders èn nias equipos cun material professiunal, igl qual è nia ampresto da „Graubünden Sport“. Gl'èn nias pichetos 11 posts a Riom. Igl sagond sivamezde ò scumanzo cun en zichel tensiun per l'amprema superioura. Las pendicularas on gia da cumbatter cun interrupziun digl current, dantant tgi las scolaras ed igls scolars tschantavan ainten las gondlas. Pero siva pacas minutas ègl alloura tuttegna ia anavant se tigl start dalla cura d'orientaziun. 12 posts èn nias pichetos, igls quals las scolaras ed igls scolars on pudia tschartger cun ageid d'ena carta. Cun grond angaschamaint e mutivaziun enigl currias a crousch ed a travers tras Tigignas. Prest tots on catto igls posts. Igl pi spert currieder on angal duvro 16.06 minutas e la pi sperta curriedra 25.50 minutas. Las persungas d'instrucziun da muvimaint e sport angraztgan pigl grond angaschamaint e sa legragn gio alla proxima cursa d'orientaziun igl 2024.

Zamberger planets

Durant las davosas emdas ischans davantos veirs astronauts! Igls noss 8 planets ans on mintg’emda tarmess ena brev giu digl univers, uscheia tgi nous vagn pudia amprender a canoscher fitg bagn els. Per tgi els ans seian en po pi manevels, igls vainsa zambergea e pandia se ainten la nossa stanza da scola.

Anc bler pi bagn ans ògl plaschia da zamberger noss agens planets da fantascheia. Nous vagn zambergea teras, planets d’ava, planets da fi, planets da vulcans e planets cun scazis custevels. Naturalmaintg vainsa er anc duvro rachetas, per tgi possans er propi ans platger sen els. Tge bel fissigl, schi pudessans eneda visitar egn da chels planets.

Sulegl e balla - in belezza di

Yuhui! Oz è in di che n’entschaiva betg las 08.00 la damaun en scola cun in rom principal, mabain: L’entira 6avla classa po ir ad in turnier da ballape a Domat/Ems.

In belezza di da sulegl e massa sport ans spetga. 95 gruppas da scolar*as eran s’annunziadas a quest turnier. Arrivads a Domat, avain nus tschertgà las nossas plazzas da giugar. Plain tensiun avain nus spitgà noss emprim gieu. Ils mattatschs han giugà 10 gieus, las mattatschas 6. Nus avain dà noss meglier e sustegnà l’in l’auter. Nossa finamira era clera: Nus vulain gudagnar e vegnir victurs dad ina da nossas gruppas e viagiar cun l’entira classa al final a Basilea.

Enfin il davos gieu avain nus pudì sperar. Il resultat l’auter di, n’ha betg propi plaschì a nus. Sin la hompage dal turnier avain nus vis che la 6avla classa da Surses è vegnida sin il segund plaz. Donn!

Però, quest di da sport a Domat era fitg bel e speranza ans savain nus participar anc ina giada ad in tal turnier. 

In viadi da temp

Nus avain fatg in viadi a Cuira en il museum da la preistorgia per guardar danunder che nus carstgauns vegnin. Nus avain gì dad ir blers onns enavos, numnadamain bun 2'500'000 onns, al cumenzament dal temp da crap. Tge interessant, nus avain fatg enconuschientscha cun l’emprim uman l’australopitecus. L’homo habilis, l’homo erectus, l’uman da Neandertal e l’homo sapiens avainsa era emprendì d’enconuscher. Legras persunas cun lur frunts radunds, grondas rosnas nas ed immensas survantscheglias.

Quai è in museum spezial, igl è in museum ch’ins po tutgar en chaussas. Gea, ti has udì endretg. Mintgin da nus ha gì in cugn a pugn original dal temp paleolitic en maun. Ma era frizzas cun cuntracrutschs, arpunas, cuntels, guglias e flautas avain nus pudì tutgar. Savens eran las armas ed ils guaffens vegnids fatg da crappa ma era da lain, ossa d’animals e tgirom.

Il punct culminant en il museum è stà che nus avain durant la pausa da mezdi ans pudì vestgir sco ils carstgauns dal temp da crap. Els avevan tut, chadainas dad ossa, tastgas per las dunnas or da la pel dal tais, giaccas chaudas dal pail dals lufs, chavals selvadis ed urs e perfin bellezza chapitschas da lieurs. Tge bun gust da vestgadira gia da quel temp.

Tarar plantas

Per la proxima lavour ainten l'instrucziun tecnica dovran las scolaras ed igls scolars dalla tschintgavla classa bests da plantas. Perchegl vainsa contacto igl uffezi forestal digl cumegn da Surses. Glindesde sivamezde ischans ias cun las rezgias a mang vers Davos Fallung. Vagn traverso la plazza da deponia ed anc ias en pêr meters veadaint. Las plantas tgi vagn pudia razger èn stadas signeidas cun en bindel blo. Mintgign leva razger ed uscheia vainsa ossa avonda lenna. Nous lagn construeir animals da bests per avant las nossas fanestras. Tgi so, forsa mussainsa eneda er igls animals fittos?

Lavurs da project onn da scola 2022/23

Tge project vi jau far? Cun questa dumonda han las scolaras ed ils scolars dal terz stgalim superiur stuì s’occupar a l’entschatta dal onn da scola 2022/2023. Ideas eran bainspert avant maun ed uschia han ils quatter giuvenils savì entschaiver cun la realisaziun dal project.

Il schaner ha la lavur pratica entschet. Las/ils scolar/as han martellà, struvegià, resgià, lutegià e furà. Differents guaffens èn vegnids duvrads e differentas maschinas èn stadas en funcziun. Tschertas lavurs han funcziunà stupent. Autras betg uschia. Ins ha fatg sbagls, però da quels san ins emprender. Constataziuns e conclusiuns èn vegnidas tratgas. Tuts han sa dà fadia da survegnir in product che fa era suenter il temp da scola obligatoric plaschair. E quai è era gartegià.